Ahir, 8 d’abril de 2014, l’alumnat de sisè de primària va assistir a una excursió molt interessant a la Garrotxa per estudiar els volcans. Les explicacions van estar dirigides per dues monitores de l’Associació Cultural la Talaia, de Girona: la Magda i la Davínia.
En primer lloc vàrem visitar el volcà de Santa Margarida. Var ser una pujada dura però molt divertida. Un cop al cràter, vàrem poder veure l’ermita i ens vam divertir tot jugant amb uns jocs lúdics molt entretinguts. Després ens vam dirigir a la Fageda d’en Jordà, lloc en el qual vàrem llegir el poema que l’escriptor Joan Maragall li va dedicar i, posteriorment, ens vam endinsar en el bosc.
A l'hora de dinar vàrem anar al Parc Nou, al centre d’Olot. Després de dinar vàrem jugar en el parc. I, com a última cosa, visitàrem el Museu dels Volcans (a dins ens hi esperava una gran sorpresa!).
Resumidament, va ser una excursió fantàstica i vàrem aprendre més coses sobre els volcans, els agents geològics interns, el moviment tectònic de les plaques litosfèriques, etc.
Ens agradaria repetir-la!
L’alumnat de sisè de primària, la Judit i els tutors.
La fageda d'en Jordà
(poema de Joan Maragall)
(poema de Joan Maragall)
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada